El llenguatge audiovisual

Què és el llenguatge audiovisual?

Són mitjans o obres que s’expressen mitjançant la interacció d’imatges visuals i sonores.

• ·     Visuals: figuratius, simbòlics i abstractes.

o  Figuratives: són aquelles que s’assemblen a la realitat, per exemple, les fotografies.

o  Simbòliques: En aquest cas, la imatge guarda una relació amb el que representa, però s’assembla poc, per exemple: dibuixos animats, icona home/dona...

o   Abstractes: Són aquelles que no s’assemblen a la realitat, ja que la imatge o bé el símbol, és abstracte, per exemple: en els quadres de Miró podem observar aquest tipus de llenguatge.

• ·    Auditius: música, efectes de so, silenci.

Quins tipus d’audiovisuals hi ha?

• Pissarra
• Retroprojector
• Projector de diapositives
• Foto – llenguatge
• Cinta d'àudio
• Muntatge audiovisual, en aquest cas, jo i el meu grup, realitzarem un muntatge a traves d’unes fotografies i uns vídeos sobre les TAC, aquest vídeo el presentaré durant les pròximes setmanes.

Components:

A continuació presentaré els diferents components, agrupats en diferents categories, i imprescindibles en el llenguatge audiovisual i per a l’elaboració del vídeo - muntatge.

1) Sintàctics

Cal tenir en compte, que per tal de crear un bon vídeo ho hem de compondre correctament, cal enquadrar les imatges i tenir en compte els següents aspectes:

·        - Composició

·        - Plans: la unitat bàsica del llenguatge audiovisual és el pla, destaquem els següents:

o   Pla general: és veu tota la figura humana incorporada en l’entorn.

o  Pla sencer: és dona quan els límits superior i inferior del quadre gairebé, coincideixen amb el cap i els peus.

o   Pla mitjà: presenta la figura humana tallada per la cintura. És aquell tipus de pla que serveix per captar diàlegs.

o   Pla americà o plànol mitjà llarg: retalla la figura pel genoll. (sobretot s’utilitza alhora d’enquadrar dues persones que estan interactuant.

o  Primer pla: mostra una part de la figura humana des de molt a prop, per exemple: una mà, però sobretot és sol enfocar la part de la cara i les seves expressions (somriure...). Un primer pla també pot ser atribuït a altres objectes, per exemple: un telèfon, un llapis...

o   Plànol de situació: és tracta de l’entorn i serveix per localitzar l’acció.

·        - Moviments de càmera:

o   Moviment panoràmic: es tracta de la rotació de la càmera sobre el seu propi eix, vertical o horitzontal. Dintre d’aquest hi destaquem: panoràmica horitzontal, panoràmica horitzontal de seguiment, panoràmica horitzontal de reconeixement, panoràmica horitzontal ininterrompuda, panoràmica horitzontal de “barrido”, panoràmica vertical, panoràmica de balanceig.

o   Moviment de tràveling: la càmera és desplaça acompanyant al personatge. La càmera és pot apropar o be allunyar, pot ascendir o bé descendir, es pot produir un enfocament lateral o circular.

o   Rotació: Consisteix en rotar la càmera sobre un eix, cap a l’esquerra o a la dreta.

o   Zoom: permet fer que els objectes s’apropin o s'allunyin sense desplaçar la càmera.

·        - Angles

·        - Continuïtat: fa referència al vestit, materials, la continuïtat argumental...

·        - Ritme: la durada dels plans

·        - Color: En les imatges que captem podem possar filtres...

o   Colors càlids: aporten dinamisme, alegria...

o   Colors freds: soledat, fred, tristor...

2) Recursos estilístics

Metonímia – Sinècdoque: Substitució d’un element per un altre amb el que té una relació de tipus causa-efecte, continent-contingut, proximitat o context.

 

Hipèrbole: És una exageració que busca generar un major impacte en l’espectador.  S’acostumen a realitzar utilitzant imatges irreals, trucs i efectes espacials

El·lipsi: Omissió d’un element que, tot i així, s’endevina

Comparació: Consisteix en la presentació de dos elements per tal que es pugui comparar les qualitats i propietats.

Metàfora: Comparació molt exagerada on s’elimina un dels elements de la comparació. S’identifica un terme real amb un altre imaginari amb el que es manté una certa semblança.

Personificació: Comparació molt exagerada on s’elimina un dels elements de la comparació. S’identifica un terme real amb un altre imaginari amb el que es manté una certa semblança.

Contradicció: Consisteix en mostrar una contradicció.

Repetició: Consisteix en la repetició de determinats elements d’una imatge o seqüència.

Hipèrbaton: És una alteració de l’ordre lògic dels elements d’una  imatge o seqüència, per exemple persones que caminen pel sostre, canvis de perspectiva…

                 Al·literació: Consisteix en la repetició d’una sèrie d’elements que tenen sons semblants.

•   3) Signes de puntuació o transicions

·        - Cort en sec

·        - Fos en negre

·        - Obertura en negre

·        - Cortines

·        - Encadenament

·        - Congelació

·        - Escombrat

4) Textos i gràfics

•       - Fixació del significat

•       - Ampliació d'informació

•       - Repetició

•       - Comparació

Recursos educatius, relacionats amb el mon de les tic

Durant la darrera classe de TAC, hem pogut observar diferents recursos i eines relacionades amb les noves tecnologies, aquestes aporten una nova utilitat i una nova visió a la tasca educativa, a demès de creativitat, innovació i interacció.

Com hem destacat a altres entrades d’aquest bloc, les noves tecnologies son una eina clau en la societat actual, una societat globalitzada i intercomunicada. Llavors, cal traslladar aquesta perspectiva a l’aula creant projectes i programes de caràcter "TAC". En nombroses aules ja han incorporat aquest programes. A continuació, us exposaré alguns exemples que hem treballat a l’aula durant el seminari i les combinaré amb altres activitats que he pogut aprendre i pràctica a través del cicle formatiu de grau superior d’educació infantil i de la meva experiència a l'aula:

Les primeres activitats són dinàmiques que podem dur a terme com a educadores de primària primària:

ACTIVITAT 1: Registre de veus

Consisteix en crear un vídeo cooperatiu entre tots els alumnes del grup classe. Els nens i nenes expliquen una historieta i cadascú llegeix un fragment, de tal manera que tothom hi participa en la historieta. El resultat ha de quedar registrat en un videoclip. També podríem enregistrar obres de teatre, titelles... Es una forma que els alumnes aprenguin a expressar-se i alhora s'introdueixin en el mon de les TIC.

ACTIVITAT 2: Escriptura

Es tracta d’un projecte que potencia l'escriptura dels joves. Els alumnes escriuen paraules que els hi diu l’educadora en un teclat situat enmig de la classe. De tal manera que les paraules que es van excibint es poden veure simultàniament en la pissarra digital. Llavors, els altres companys, observen, es fixen i s’autocorregeixen els uns als altres. Gràcies a activitats com aquesta, no només potenciem l'escriptura, sinó potenciem el treball en grup, el respecte i la cohesió dins del grup d’iguals.

ACTIVITAT 3: La ràdio

Aquesta es una de les activitats més originals que he trobat i de la que he sigut partícip alhora de fer les pràctiques a l'escola Enric Cassasas. Els nens i nenes preparen un telenotícies, cada nen té el seu paper (presentador, reporter, noia del temps, etc).

Les següents, són activitats idònies  per als nens més petits, per a l’educació infantil:

ACTIVITAT 3: Bits d’intel·ligència

Aquesta és una activitat pels més petits i consisteix en presentar als nens una sèrie d’imatges gràfiques i auditives, és a dir, s’enuncia amb la veu alló que representa la imatge. Aquestes imatges les podem seleccionar nosaltres i posteriorment construir un vídeo, aquestes poden ser de temes molt diversos (animals, nombres, fruites...), ja que hauran de ser agrupades per categories. Si fem aquesta activitat, cal tenir en compte que l’interval de temps entre el pas d’una imatge a un altre serà d’1 segon i que la col·lecció d’imatges es passarà varies vegades.

ACTIVITAT 4: Animacions amb plastilina -> Stop motion

Aquesta és una de les activitats que jo he dut a terme durant el cicle, consisteix en fer animacions curtes amb personatges de plastilina fetes amb fotogrames.

S’incitarà als nens en grup a construir els seus personatges de plastilina i a inventar-se una petita historieta, desprès s’intentarà fer-la real, movent els personatges de plastilina i anant fent fotos en cada moviment. Cal tenir en compte, que per tal de que el vídeo no quedi massa curt, cal fer forces fotos, i hi ha un programa d’ordinador adequat per fer aquests muntatges.

ACTIVITAT 5: expressions facials

Consisteix en fer fotografies d’un primer plà de la cara de cada nen/a, una fotografia amb cara somrient i una altre trista, desprès pintaran amb colors calents totes les cares contentes i amb colors freds les cares tristes. Les fotografies quedaran expostes en un mural.




En totes les activitats les TIC ens ajuden i ens donen un aprenentatge més transversal.

Hi ha molts tipus d’activitats concretes, i aniré actualitzant el bloc per tal d’aportar noves idees, però només vull dir que existeixen tot tipus de programes ideals per tal de treballar amb nens i nenes de totes les edats, d’acord amb les seves necessitats, per exemple, a l’anomena’t clic (on un mestre pot fer ell mateix les activitats d’acord als interessos dels seus alumnes), és tracta d’un procés senzill, tan sols has d’anar a aquesta pagina: http://clic.xtec.cat/ca/index.htm

D’altre banda, també hi ha webs veritablement enriquidores i pedagògiques pels infants, jo l’any passat vaig fer un estudi de diferents webs infantils, pels més petits, algunes de les pàgines són:

http://www.edu365.cat/ (en aquesta pàgina hi trobem activitats infantils, però també són adequades pels nens de primària).

http://recursostic.educacion.es/infantil/fantasmin/web/a/aa_02vf.htm (pels més petits, hi ha jocs per tal de que els nens aprengui a utilitzar el ratolí).

http://www.zacbrowser.com/es/ (és tracta d’una pàgina web creada per a nens autistes)

Espero que us serveixin, aquestes idees per la vostra futura tasca educativa

Criteris per a classificar l’ús de les tic

 

Aquest esquema ens marca les possibilitats que ens brinden les noves tecnologies a nivell educatiu i pedagògic, a demés ens descriu l’ús que fem de les TIC.

Podem trobar dos grans eixos que ajuden a fer una bona classificació d’aquest ús que fem del món digital:

• Per un cantó, la interacció, aquesta pot ser més oberta o més dirigida:
• Oberta: Les situacions més innovadores es troben en aquest eix, i està marcada per la participació activa dels individus (expressar-se, opinar, buscar, rebre, col·laborar, compartir i crear). Observem que com més a dalt ens trobem,  més oberta es aquesta participació. En general fa referència a pàgines relacionades amb les xarxes socials o altres pàgines en les quals l’individu pot interactuar activament. 
• Dirigida: posteriorment observem una metodologia molt més dirigida o rígida, si ens situem a l’altre extrem de l’esquema. A diferencia de l’altre dimensió, en aquesta només hi ha una forma possible de treballar, basada en allò que marca l’educador.

• Per l’altre cantó, ens centrem en focus de competències o bé de disciplina:
• Disciplina: s’utilitza una metodologia més tancada, no dona l'oportunitat de proporcionar una obertura d'aprenentatge al nen/a (presentacions, classes magistrals...)
  
• Competències: imprescindibles, per tal de fer que les TIC funcionin, transmeten habilitats (creativitat...) pero també a través de les quals el nen aprendrà uns aprenentatges (instruments de creació i de treball intel·lectual...).

*D’altre banda a la imatge podem observar un cercle de color blau que marca diferents aspectes del gràfic, i aquests està localitzat, majorment, en la disciplina. Dins d’aquest cercle trobem aspectes més tradicionals de l’ensenyament: llibres de text digitals, materials de referència, presentacions i exercitacions.

Aquests eixos es poden arribar a solapar, es a dir, un determinat exercici pot tenir diferents caracteristiques d'un i altre, no hem de concebre activitats com a extrems.




 D'altra banda, les tic, formen part d'una de les competencies bàsiques:

Tractament de la informació i competència digital: 

Implica gestionar la informació, des de com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot utilitzant diferents suports, incloent-hi l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
Implica una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació i les seves fonts en els distints suports, i per participar en comunitats d’aprenentatge virtuals.

Partir d'aquesta idea, m'agradaria proporcionar-vos, aquest link per tal de crear un pla tac i aplicar les diferents competències enumerades a l'aula:

http://www.xtec.cat/recursos/tac/platac.pdf

Vinyetes còmiques sobre l'ús de les TIC

Primera vinyeta: Maneig instrumental: Ús intel·ligent?

DADA: Els nens i nenes passen 30 hores a la setmana enfront de les pantalles (entre tv i videollocs).

En general, la imatge ens mostra una de les conseqüències de fer un abús de les tic.

Per un cantó, és imprescindible inculcar les noves tecnologies als nens i nenes (ja que suposa una nova forma d’interacció, de fer, de crear, d’imaginar, de raonar, d’aprendre i de participar). Però, fer-ne un abús, pot comportar una sèrie de conseqüències negatives, sobretot, quan la utilització s’allarga en el temps, o bé quan no fem una selecció qualitativa dels recursos.

Actualment, vivim en una societat en la que el nombre d’hores que els nens dediquen als videojocs es massa elevada, fet que els implica a renunciar a altres formes de diversió més tradicionals (quedar amb els amics, fer esport, comunicar-se amb els pares, llegir...).

Per tant, les noves tecnologies es poden convertir en un arma de doble fil, si és fa un abús d’elles, o bé si s’utilitzen inadequadament.

Llavors, no només hem d’incidir com a educadors, sinó també ho hem de fer com a pares. És tracta de controlar el temps que els fills passen davant d’una pantalla, però també és imprescindible controlar l’ús que es fa de les noves tecnologies, ja que hem de potenciar un us de “qualitat” (a traves de programes, on els nens puguin adquirir aprenentatges educatius i alhora interactuïn d’una forma lúdica). Cal destacar que hem d’anar en compte amb els més petits, cal ensenyar-los els avantatges de les tic, però sota la nostra atenta mirada, i intentant des de un principi rebutjar aquelles eines mancades de significat i de qualitat.

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Segona vinyeta: Maneig instrumental: ¿Actitud?

Actualment, les noves tecnologies cobren un paper transcendental en la nostra societat, fins al punt de que en moltes ocasions ens oblidem dels materials tradicionals. També, en moltes ocasions les tic ens ho donen tot fet, i no atenem a altres jocs més "antics" que potencien la creativitat i la imaginació del menut.

També posa de manifest un contrast, entre una societat tecnificada: els joves (ells sols, aprenen a través del ventall que ens brinda Internet, i en moltes ocasions, els nens, saben més cosses del que ens esperem. Cal anticipar-nos i afavorir unes eines i uns recursos qualitatius), d’altra banda disposem d’una part de la societat pràcticament analfabeta, digitalment parlant, com per exemple: la gent gran.

Sigui qui sigui l’agent social, cal actualitzar-se i aprendre durant tota la vida, mai és tard per aprendre!!!

LA SOCIETAT ACTUAL MANIFESTA I RECLAMA NOVES FORMES DE COMUNICACIÓ BASADES EN LES TIC

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -  

Tercera Vinyeta: Maneig instrumental: ¿Us rellevant?

 

Hi ha una clara diferencia entre un ús o abús de les noves tecnologies. Com he destacat amb anterioritat, un abús comporta conseqüències negatives, com per exemple l’anomena’t cost d’oportunitat, és a dir, deixar de fer una tasca o activitat, per fer un altre.

En aquest cas, l’individu esta tan tancat en el món de les tic, que pràcticament no manté una relació amb els seus pares, llavors, el resultat és que renunciem a parlar amb altres persones via oral, per fer-ho via digital. Al dur a terme aquestes accions perdem habilitats a nivell personal. Som essers socials i necessitem contacte amb altres persones, aquest contacte provoca una millor fluïdesa i un major enteniment entre els individus, en canvi, a traves d’altres programes innovadors, (msn, Hotmail, faceboock, entre altres xarxes socials o xats) les informacions poden produir conflictes, ja que hi ha un grau més alt de mal interpretació, també aquestes perden riquesa, a demés de qualitat o coherència.

Considero important, la cohesió, la transmissió d’emocions i sentiments i pensaments, això només és pot fer al 100% cara a cara, ja que el 70% de les nostres relacions resideix en el llenguatge no verbal, però aquest tipus de llenguatge no és pot transmetre via digital. 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Quarta Vinyeta: ¿Desenvolupament de competències?

Moltes investigacions, avalen els resultats obtinguts de la nostra societat en matèria educativa, en general, són un dels més baixos de la societat europea. A demès trobem altres estadístiques, aquestes avalen que som els individus amb un major índex de descarregues il·legals, també som els que tenim un major nombre de telèfons intel·ligents… És tracta d’estadístiques que posen de manifest una utilització creixent de les noves tecnologies. Cal aprofitar aquest interès per tal de donar eines als nens, amb la finalitat de saber manejar les tic, qualitativament parlant, és a dir, amb fins creatius i amb fins d’aprenentatge. Cal ensenyar a aprofitar les noves tecnologies, sempre marcant uns límits, i no deixant que els nens es capfiquin amb aquestes i puguin fer altres cosses: esport, llegir, etc. Cal acabar amb la vida sedentària i amb la insocialització que comporta capficar-te en les noves tecnologies.

En aquesta imatge, fan falta competències per part dels agents de socialització del menor, com per exemple, l’actitud. Els adults no han de perdre de vista el seu deure pedagògic i a de contribuir en la construcció de l’Infant. Però també han d’eliminar tota mena d’expectatives errònies.

TIC --> TAC

Durant la següent entrada m’agradaria parlar sobre la classe magistral de TIC-TAC, duta a terme durant la setmana passada:

Actualment, vivim en una societat en la qual es fan continus avenços científics i tecnològics, fet que ha implicat l’aparició de les TIC en totes les nostres activitats diàries i en totes les nostres rutines. Per tal d’utilitzar-les, cal formar-nos i actualitzar-nos al llarg de la nostre vida.

Partint d’aquesta idea, m’agradaria mostrar un esquema vist durant la magistral, sobre el significat de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Aquest esquema mostra allò que impliquen les TIC, en una societat globalitzada:

Podem observar que l’objectiu de les TIC hi té a veure amb la transmissió d’informació i amb la interactivitat, ja que les tic et faciliten uns aprenentatges, informacions i una participació activa.

Però també té altres característiques, com la possibilitat de reproduir, tractar i emmagatzemar tot tipus d’informació. En general, es tracta d’una eina interactiva, hipertextual i multimèdia, fet que permet processar tot tipus d’informació i memoritzar o gestionar tot tipus de textos, imatges, visionats...

• El caràcter hipertextual, és refereix a, com podem organitzar la informació i com l’individu estableix les  relacions amb els diferents documents.
• Parlem de multimèdia quan és dona la integració simultània de diversos formats d’informació (textual, gràfica…).
• Finalment, la interactivitat, fa referència a la resposta del material que realitza l’individu.

Tenint en compte el que són les TIC, cal poder integrar-les al nostre sistema educatiu i en la nostra metodologia, aquest fet provoca l’aparició de les TAC, entesses com les TIC aplicades als processos d’ensenyament a l’aula, per aquesta raó a partir d’ara parlem de les TAC.

Les TAC, són imprescindibles, ja que permeten crear metodologies i noves adaptacions als nous mitjans. Així, l’aprenentatge de l’Infant s’adequa a la seva pròpia evolució i això afavoreix el seu desenvolupament.

Cal que l’educador utilitzi les TAC com a eina educativa habitual, però sobretot cal fer-ne un bon ús. També han d’estar a l’abast de tothom, no tan sols dels alumnes sinó també a les famílies. 

En la nostra tasca educativa, tenim l’obligació de fer servir el llenguatge digital, com una eina quotidiana, per educar i ensenyar d’una manera eficaç.

Els educadors fan nombrosos intents per tal de canviar la nostra metodologia i integrar les tecnologies al servei de l’aprenentatge, però necessitem desenvolupar unes competències perquè això funcioni:

• Instrumental: maneig de materials digitals
• Cognitiva: fer un ús intel·ligent
• Actitudinal: mantenir una bona actitud (de recerca, innovadora, etc).

Amb tot això aconseguim construir una nova educació, basada en l’aprofitament de tots els recursos que tenim al nostre entorn, i fem que les tic, passin a les tac.

______________________________________________________________________________

En les següents entrades parlaré sobre les vinyetes còmiques que és van mostrar a l’aula durant la classe magistral. Són vinyetes que tenen a veure amb les noves  tecnologies i en la seva utilitat, amb la finalitat de que sigui un element educatiu en diversos nivells de la vida (social, salut, etc).