Vídeo: CEIP Enric Casassas

A continuació presentaré el vídeo que hem realitzat gràcies a aquesta assignatura. Aquests ens ha permès comparar l’aprenentatge interioritzat a l’aula amb la realitat educativa.

En el vídeo podem observar com l’escola Enric Casassas és una de les pioneres en l’aprenentatge sobre les noves tecnologies, mitjançant activitats tan originals com:  “el telenotícies”, “pel·lícules mudes” o bé la iniciació en el “movie maker i en l’Stop motion”. Això ens indica que l’escola s’implica, a través d’activitats significatives, funcionals i transversals.

D’altra banda, no ens centrarem en aspectes purament pedagògics o metodològics, sinó que animo a que us fixeu en el llenguatge audiovisual del vídeo i dels diferents elements que el composen (transicions, imatges figuratives, vídeos, música alternada amb gravacions de veu, etc).

 Aquest es l'enllaç on trobareu el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=1daEVcoPUHs

Avaluació del crèdit: TIC-TAC

     1. Què he après en aquest mòdul de TIC-TAC?

Gràcies a aquest crèdit he aprofundit en diferents aprenentatges que vaig començar a construir l’any passat a l’assignatura TIC-TAC al cicle formatiu de grau superior d’educació infantil, aquests aprenentatges, no només m’ajudaran a realitzar un bon treball amb els nens i nenes a l’aula, sinó que també m’ajudaran en les meves relacions interpersonals i intrapersonals: de cara treballar en equip, a concebre i acceptar altres formes de comunicació “alternatives” a la comunicació verbal...

• En quins nous temes he profunditzat? He adquirit nocions sobre molts conceptes, com per exemple: Blogger, web 2.0, wiki, google docs, recerca avançada de google... També he pogut iniciar-me en el llenguatge audiovisual (dissenyant un vídeo en el movie maker i estudiant els diferents elements audiovisuals d’aquest). Tenint en compte aquest aspecte, considero que hauríem pogut tenir contacte amb algun altre tipus de programa, ja que en algunes ocasions aquest era limitat, tot i així, el resultat es beneficiós i gràcies a aquesta activitat hem pogut comparar l’aprés amb la realitat educativa. Tanmateix, l’aspecte més transcendental, ha estat la tecnòloga aplicada a l’aula (multimèdia educatiu, etc).
• Quines noves preguntes m'he formulat? Com acabar amb l’escletxa digital que pateixen moltes famílies? Com fer arribar a la gent gran aquest recurs? Quines activitats puc fer de cara a la tasca educativa en relació a les TIC? Com puc transmetre als nens la importància d’un us qualitatiu i selectiu de les noves tecnologies?
• A quines respostes i interrogants que tenia he pogut donar resposta? Sobretot a aspectes relacionat amb el treball en grup, com per exemple: el funcionament d’una wiki o del google docs. També he ampliat el meu concepte web 2.0, de bloc i els meus coneixements sobre les tic. En general, soc una persona que mostrava recel cap a les noves tecnologies i sovint les rebutjava, en canvi ara les meves expectatives han canviat.
• Com crec que aquests nous coneixements em repercutiran en el meu desenvolupament personal?  Considero que ha estat una assignatura que m’ha donat eines de cara a realitzar un bon treball en equip sense necessitat d’estar físicament present en un determinat espai. També de cara a poder realitzar una bona tasca educativa el dia de dema amb els meus alumnes, proporcionant-los aprenentatges significatius  basats en la transversalitat.

2. Com ho he après? Durant el crèdit hi havia una gran diversitat de classes (magistrals i seminaris). Tot i que trobo que són més profitosos els seminaris que no pas les classes magistrals, perquè els seminaris eren més interactius i ens possibilitava disposar d’ordinador per tal d’anar creant el bloc simultàniament, en canvi, les classes magistrals eren massa teòriques i sovint es feien feixugues

• En què m'han ajudat les classes? Ha concebre la base de les TAC i a contribuït a que jo vulgui seguir formant-me i seguir investigant, es per això que aquest blog seguirà tenint vida.

• ¿Com em van ajudar les pràctiques? Les diferents practiques que hem realitzat: les entrades al Bloc, creació del vídeo del CEIP enric Cassasas, etc. Han sigut una eina realment útil per tal de comprovar i materialitzar allò que s’ha parlat a l’aula.
• ¿Com em van ajudar els treballs d'avaluació? Vam tenir dos treballs d'avaluació: la creació d'un vídeo i la feina realitzada al blog. Tots dos treballs m'han aportat molt, sobretot la realització d’un vídeo del centre, no tan sols per saber utilizar el movie maker o aplicar el llenguatge audiovisual (crec que són objectius secundaris), sinó per comprovar amb els nostres ulls com un centre aplica les noves tecnologies a l’aula.
• ¿Com va ajudar-me el treball en grup? Molt sovint, es propiciaven activitats grup i això m’ha ajudat alhora de compartir coneixements o opinions, per exemple, amb la creació del vídeo o amb la creació del blog o la wiki. Cal dir que m’ha agradat la idea de la creació d’un Bloc per transmetre la nostra feina d’una forma interactiva i sobretot facilitar que tots puguem compartir estratègies o contribuir a fer un bon ús de la informació.
• Com valores la transmissió dels aprenentatges? La transmissió d’aprenentatges per part de l’educadora ha estat positiu, ja que realitzava una explicació prèvia a l’elaboració del treball i sovint ho recolzava amb imatges o vídeos, fet que ens facilitava entendre-ho.

3. ¿Què és el que he trobat a faltar en l'aprenentatge realizat en el mòdul? Es veritat, que jo ja tenia uns coneixements previs sobre les TIC i les TAC a l’aula, però comprenc que hi ha moltes persones que no, i que potser els hi caldria més suport o més control del blog. També m’agüés agradat tenir més contacte amb les TIC i l’educació i no tant en les web 2.0, wiki o altres conceptes que potser no tinguin tant a veure amb l’educació  (però comprenc que hi ha poc temps per transmetre tot, a demés aquests continguts seran profitosos per a mi). També he trobat a faltar activitats com per exemple el clic, ja que són importants per transmetre coneixements als alumnes.

• ¿Què és el que vaig fer molt bé? Portar al dia el bloc.
• ¿Què és el que vaig fer molt malament? Considero que no l’he tret el màxim profit al bloc, no pel que fa als continguts, sinó des del punt de vista estètic.
• ¿Què podria haver fet millor? Fer més actualitzacions al bloc.

4. Valoració general:

Però en general, considero que tant la forma de transmetre els continguts, com la selecció d’aquests han estat els correctes. Tot i que considero que encara em falten més eines per poder dominar aquest aspecte i poder adaptar una determinada metodologia a l’aula. Fet que torno a repetir la importància que té la formació per a tota la vida, sobretot en l’ús de les TIC.

Experiència amb les TIC:

Jo vaig néixer al 1991, i fins fa 12 anys a casa meva no hi havia cap ordinador, de tal manera que vaig passar gran part de la meva infància sense tenir contacte amb les noves tecnologies. Tot i que a l’escola si que en vaig contacte, però aquest el recordo més ven pobre, limitat i tancat. No es donava la possibilitat a que l’alumne pogués investigar i interactuar de forma lliure. Sempre s’utilitzaven els mateixos programes informàtics del tipus directius o conductistes (per exemple: LOGO, CLIC o PAINT). I per suposat no vaig tenir accés a Internet  durant tot el meu recorregut escolar.

Un cop vaig arribar al institut, el tipus activitats també es van modificar, treballàvem les TIC a l’hora d’Informàtica (2h setmanals), però les activitats es caracteritzaven per estar aïllades de funcionalitat i de significat. Sempre treballàvem per parelles, ja que no hi havia prous ordinadors per cobrir les necessitats de tot el grup classe, fet que dificultava el disposar d’autonomia. Al llarg de tota l’ESO, vam aprendre a utilitzar els programes bàsics: WORD / EXEL / POWER POINT.

En general, valoro aquesta etapa com un moment que no va ser significatiu en quant a  aprenentatge, a demés no va ser transversal, sinó que era completament aïllat a les altres assignatures i massa dirigit per l’educador (no deixava cap marxa de maniobra per poder decidir). Per tant, l’ús de les TIC, va ser un aspecte que pràcticament vaig aprendre jo a través de la pràctica i de la meva experiència a casa, es a dir, a través de l’”auto-aprenentatge”. Tanmateix, a diferencia dels nens d’avui dia, jo no vaig tenir Internet a casa fins molt tard. I va ser a partir d’aquest moment, pel meu compte, quan vaig iniciar-me en l’ús d’Internet i dels diferents programes (Internet Explorer, motzilla, Hotmail, etc).

Per tant, poc a poc m’he anat actualitzant en matèria TIC, i he après a utilitzar diferents programes indispensables, per fer treballs en grup i per comunicar-me amb la gent que estimu.

Tanmateix, estic molt d’acord de que finalment es doni la importància que mereix l’ús de les TIC en l’educació actual, ja que actualment el procés ensenyament-aprenentage  es transversal i significatiu. Tot i que també procura aprenentatges interactius i creatius a l’alumnat.

Fa poc vaig estar de practiques a l’escola Enric Cassases (situada a Sabadell), aquest es tracta d’un centre que dona una gran importància a l’ús de les TIC. Aquí els aprenentatges tenen una funcionalitat, els tutors estan formats en l’ús de les TIC i a totes les aules trobem una pissarra interactiva. Durant les classes d’informàtica fan desdoblaments, ja que es interessant que els nens treballin  de forma autònoma, qui fan les classes d’informàtica són els tutors (coneixen allò que tenen que transmetre, coneixen als seus alumnes i relacionen la teoria de l’aula amb les TIC), també deixen que els nens circulin de forma lliure per Internet (tot i que sempre amb un control). En general, els nens d’aquest centre, gràcies a una bona feina, coneixen els beneficis que els suposa Internet, les seves funcions, els diferents programes, etc. Els nens d’aquesta escola no dominen només “microsoft ofice”, sinó que també programes com movie maker o l’stop motion. I sovint duen a terme activitats innovadores i originals en el camp de les TIC com, per exemple, obres de teatre que son gravades per penjar-les a la web de l’escola. Finalment m’agradaria destacar que els més grans tenen una assignatura realment innovadora: la radio ( ja l’he explicat en un altre ocasió).

Podem comprovar els grans avenços de les noves tecnologies i de l’educació, des de quan jo era petita fins a l’actualitat. Nosaltres com a educadors ens hem de formar al llarg de la vida en aquesta matèria, ja que els nens ho poden saber tot a través d’Internet, però nosaltres hem ensenyar-los a fer un bon us de la informació i un ús intel·ligent.

El guió literari / guió tècnic:

GUIÓ LITERARI:

Què és el guió literari? Es tracta d’un material necessari per tal de desenvolupar qualsevol producció audiovisual. I parteix de la necessitat de transformar allò que succeeix en imatges o sons en un indret cinematogràfic. Llavors es tracta del primer element de treball de qualsevol producció.

Objectiu: Serveix per donar forma a l'argument, configura el contingut de la pel·lícula i en determina bastant l'estètica.

Estructura: S'estructura per seqüències, convenientment numerades i col·locades una al darrera de l'altre en ordre temporal. Al inici de cada seqüència s'indica on succeeix l'acció (espais, moment del dia…). En definitiva, de cada seqüència es descriu allò que succeeix i allò que podem escoltar.

GUIÓ TÈCNIC:

Què és el guió tècnic? Aquest s’afegeix al guió literari, suposen una sèrie d'indicacions tècniques per tal de que tots els membres de l'equip tècnic puguin treballar.

El que fa es especificar sobre el paper, tot allò que s'ha de veure i escoltar durant la projecció i en el mateix ordre d'aparició: il·luminació, posició de la càmera en cada moment, moviments, evolució dels intèrprets, decoració, música per a cada presa, efectes... Es presenta en dues columnes: una per a imatge i una per a so.

Pràctica: Anàlisis de programes tutorials i d’exercitació

Per tal d’analitzar un material multimèdia, es imprescindible, analitzar el context en el qual ens trobem (necessitats dels alumnes, qualitat dels programes, continguts que volem transmetre als nostres alumnes, buscar que tinguin una utilitat i/o una funcionalitat...). Cal identificar aquells programes que possibilitin als alumnes  una major interacció, es a dir, aquells que els facilitin el seu procés ensenyament – aprenentatge.

Per tant, seran adients, aquells programes, que possibilitin a l’alumne: explorar, investigar, seleccionar continguts, analitzar-los, extreure conclusions sobre l’aprés, relacionar conceptes... Com a futurs docents hem de saber discriminar, i fer un bon us dels diferents programes multimèdia: base de dades, simuladors, programes constructors o bé programes eina, en funció d’allò que volem transmetre.

D’altre banda, cal refutar aquells programes on s’aprengui a través de la memorització, ja que transmeten aprenentatges poc significatius, i comporta sotmetre als nens a l’automatisme. En canvi, si posem a disposició del menor un determinat programa que afavoreixi una interacció oberta, possibilitem aprenentatges significatius. Esta comprovat que a partir dels mètodes interactius, i més concretament dels pràctics, el nen es capaç de retenir el 75% de la informació, mentre que si ho fem a través de mètodes expositius o de programes multimèdia absents de significat, la retenció de la informació es molt més pobre.

EL NEN HA DE SER EL PROTAGONISTA DEL SEU PROPI APRENENTATGE!

A continuació exposo un quadre, amb ítems que ens permetran valorar els diferents programes multimèdia:

Per tal de posar-ho en pràctica he triat un portal educatiu, anomenat edu. 356 (espai molt recorrent en el món educatiu). L’enllaç i la imatge de l’activitat són les següents:

http://www.edu365.cat/entrena/index.htm

Anàlisis:

ASPECTES POSITIUS:

• Útil, pels nens que estan aprenent a llegir i escriure.
• El protagonista de la historia es un llibre (facilitarà al nen familiaritzar-se amb la lectura, pot sentir simpatia).
• Facilita al nen l’elecció (temes, activitats o nivells). Aquest últim aspecte ens demostra que atén, mínimament, les diferencies individuals dels alumnes, d’acord a la seva edat, ritme o dificultats, pot seleccionar entre tres nivells.
• Es un programa fàcil d’utilitzar.
• Es auto correctiu, dona una resposta immediata a l’alumne.
• Fomenta aprenentatges que requereixen automatització de respostes.
• Pot substituir el docent momentàniament (el joc explica prèviament el funcionament de l’activitat)
• Pot servir de cara als alumnes amb dificultats d’aprenentatge en la llegua oral y escrita.

ASPECTES NEGATIUS:

• No fomenta l’exploració o la investigació de l’alumnat. Tot i que l’alumnat pot triar temes, qui guia y auto corregeix a l’alumne sempre es l’ordinador. Per tant, el nen corre risc de col·locar-se en un lloc passiu.
• L’ordinador, diu com l’alumne ha de fer l’exercici des del principi, no hi ha possibilitat de que els nens puguin investigar o ser creatiu. Existeixen unes normes y pautes, molt marcades.
• No facilita l’anàlisi de respostes errònies.
• Inexistència d’una interacció individualitzada.
• Es potencia el treball individual, no crea interacció entre els membres del grup classe.

El multimèdia educatiu

Què és?

Són materials multimèdia que utilitzen simultàniament la combinació de text, color, gràfiques, animacions, vídeo, sons... en un mateix context, on l’estudiant interactua amb els recursos, amb la finalitat de millorar el seu procés ensenyament - aprenentatge.

  

Classificació dels materials didàctics multimèdia:                

• Programes directius: Segueixen plantejaments conductistes. Són aquells programes que es limiten a proposar exercicis i desprès corregir les respostes dels alumnes.

•  Programes d’exercitació: Són exercicis autocorrectius, sense proporcionar una sèrie d’explicacions conceptuals prèvies.

•  Programes tutorials: Són aquells que presenten uns continguts previs i seguidament proposen uns exercicis autocorrectius sobre aquest tema. 

   D’altra banda, es parla de Tutorials experts si els programes permeten personalitzar la tutorizació segons les característiques de cada estudiant.

• Bases de dades: Implica una forma de treball més oberta, activa i creativa. Són programes que es regeixen per uns criteris, que permeten a l’alumne explorar, seleccionar, analitzar,concloure, relacionar...

•    Programes tipus llibre o conte: narracions de contes...

•   Bases de dades convencionals: mapes, gràfics... que l’alumne pot explorar lliurement.

•   Bases de dades expertes: Aquelles que recopilen informació sobre un tema concret. El programa assessora, l’alumne explora...

• Simuladors: Són models interactius, molts en forma d’animacions, que permeten que els alumnes realitzin aprenentatges significatius, a traves d’explorar, modificar i prendre decisions davant situacions de difícil accés en la vida quotidiana.

•   Models físic-matemàtics: programes laboratori... Es a dir, aquells que  capten dades sobre un fenomen extern, de tal manera que transmet al nen informacions, continguts, gràfics...

•   Entorns socials: Jocs d’estratègia, aventura... Però presenten una realitat poc determinada.

• Constructors o tallers creatius (programes constructors o micromons): Segueixen teories constructivistes (són més interactius i més oberts): Son programes que a partir d’unes eines i normes bàsiques, un pot anar construint elements complexos. “Els alumnes es converteixen en els mestres de l’ordinador”

 • Constructors específics: Posen a la disposició dels estudiants uns mecanismes d'actuació que permeten la construcció de determinats entorns, models o estructures.

 •  Llenguatges de programació: Ofereixen uns "laboratoris simbòlics" en els quals es poden construir un nombre il·limitat d'entorns. (ex: programa LOGO).

• Programes eina: Crear un context instrumental, on el nen pot: escriure, organitzar, calcular, dibuixar, transmetre, captar dades...

 •  Programes d'ús general à per exemple: processadors de textos, editors gràfics, fulls de càlcul... Aquests programes s’han aconseguit adaptar als nens, fent-los més simples.

  • Llenguatges i sistemes d'autor à Faciliten l'elaboració de programes tutorials als professors que no disposen de grans coneixements informàtics. 

intel·ligències múltiples a l'aula

Com ja vaig dir en l’anterior entrada, seguim treballant amb l’anomena’t “movie maker”, però aquest cop he aportat un vídeo elaborat per mi mateixa posant en pràctica allò que he après. 

Com podreu veure, aquest parla sobre les vuit intel·ligències de Gardner, he volgut triar aquest tema ja que té una funcionalitat i ens pot servir de cara al nostre futur com a docents.

Allò que vull transmetre amb aquest vídeo és que hi existeixen diverses intel·ligències, totes són importants i hem de potenciar-les a traves de totes les activitats que duem a terme a l’aula. Per això cal ser observadors i conèixer els punts forts dels nostres alumnes, per poder equilibrar les diferents habilitats. Tot aquest discurs té un transfons: la transversalitat de les TAC en tot aquest procés.

ELABORACIÓ (guio tècnic):

IMATGES:

-     Portada

-     Howard Gardner

-     Inteligencies múltiples

-     Enumerar-les i definir-les (lletra / imatges)

-     Transversalitat (TAC, educació emocional...)

-     Esquema global

MUSICA: 

-     Imgaine de John Lennon

ANALISIS DEL VÍDEO:

En aquest muntatge audiovisual, he utilitzat diferents elements del llenguatge audiovisual:

• Per un costat he utilitzat un llenguatge visual (acompanyat d’imatges simbòliques o bé figuratives) i auditiu (música: Imagine de John Lennon).  
• Al no fer servir cap vídeo durant la meva composició no puc destacar cap mena de composició sintàctica, tot i que he utilitzat fotografies de diferents plans: general, sencer, mitjà, situació... 
• En quant als recursos estilístics, potser he utilitzat algun tipus de personificació, repetició  o metàfora.
• Pel que fa a les transicions: he utilitzat una gran varietat: cort en sec, fos en negre, cortines, encadenament, escombrat... Amb la intensió de crear més mobilitat al visionat.
• Finalment he utilitzat molt un recurs: el text, sinó la composició seria freturós de significat. En aquest també he afegit transicions molt variades.