El multimèdia educatiu

Què és?

Són materials multimèdia que utilitzen simultàniament la combinació de text, color, gràfiques, animacions, vídeo, sons... en un mateix context, on l’estudiant interactua amb els recursos, amb la finalitat de millorar el seu procés ensenyament - aprenentatge.

  

Classificació dels materials didàctics multimèdia:                

• Programes directius: Segueixen plantejaments conductistes. Són aquells programes que es limiten a proposar exercicis i desprès corregir les respostes dels alumnes.

•  Programes d’exercitació: Són exercicis autocorrectius, sense proporcionar una sèrie d’explicacions conceptuals prèvies.

•  Programes tutorials: Són aquells que presenten uns continguts previs i seguidament proposen uns exercicis autocorrectius sobre aquest tema. 

   D’altra banda, es parla de Tutorials experts si els programes permeten personalitzar la tutorizació segons les característiques de cada estudiant.

• Bases de dades: Implica una forma de treball més oberta, activa i creativa. Són programes que es regeixen per uns criteris, que permeten a l’alumne explorar, seleccionar, analitzar,concloure, relacionar...

•    Programes tipus llibre o conte: narracions de contes...

•   Bases de dades convencionals: mapes, gràfics... que l’alumne pot explorar lliurement.

•   Bases de dades expertes: Aquelles que recopilen informació sobre un tema concret. El programa assessora, l’alumne explora...

• Simuladors: Són models interactius, molts en forma d’animacions, que permeten que els alumnes realitzin aprenentatges significatius, a traves d’explorar, modificar i prendre decisions davant situacions de difícil accés en la vida quotidiana.

•   Models físic-matemàtics: programes laboratori... Es a dir, aquells que  capten dades sobre un fenomen extern, de tal manera que transmet al nen informacions, continguts, gràfics...

•   Entorns socials: Jocs d’estratègia, aventura... Però presenten una realitat poc determinada.

• Constructors o tallers creatius (programes constructors o micromons): Segueixen teories constructivistes (són més interactius i més oberts): Son programes que a partir d’unes eines i normes bàsiques, un pot anar construint elements complexos. “Els alumnes es converteixen en els mestres de l’ordinador”

 • Constructors específics: Posen a la disposició dels estudiants uns mecanismes d'actuació que permeten la construcció de determinats entorns, models o estructures.

 •  Llenguatges de programació: Ofereixen uns "laboratoris simbòlics" en els quals es poden construir un nombre il·limitat d'entorns. (ex: programa LOGO).

• Programes eina: Crear un context instrumental, on el nen pot: escriure, organitzar, calcular, dibuixar, transmetre, captar dades...

 •  Programes d'ús general à per exemple: processadors de textos, editors gràfics, fulls de càlcul... Aquests programes s’han aconseguit adaptar als nens, fent-los més simples.

  • Llenguatges i sistemes d'autor à Faciliten l'elaboració de programes tutorials als professors que no disposen de grans coneixements informàtics.