Experiència amb les TIC:

Jo vaig néixer al 1991, i fins fa 12 anys a casa meva no hi havia cap ordinador, de tal manera que vaig passar gran part de la meva infància sense tenir contacte amb les noves tecnologies. Tot i que a l’escola si que en vaig contacte, però aquest el recordo més ven pobre, limitat i tancat. No es donava la possibilitat a que l’alumne pogués investigar i interactuar de forma lliure. Sempre s’utilitzaven els mateixos programes informàtics del tipus directius o conductistes (per exemple: LOGO, CLIC o PAINT). I per suposat no vaig tenir accés a Internet  durant tot el meu recorregut escolar.

Un cop vaig arribar al institut, el tipus activitats també es van modificar, treballàvem les TIC a l’hora d’Informàtica (2h setmanals), però les activitats es caracteritzaven per estar aïllades de funcionalitat i de significat. Sempre treballàvem per parelles, ja que no hi havia prous ordinadors per cobrir les necessitats de tot el grup classe, fet que dificultava el disposar d’autonomia. Al llarg de tota l’ESO, vam aprendre a utilitzar els programes bàsics: WORD / EXEL / POWER POINT.

En general, valoro aquesta etapa com un moment que no va ser significatiu en quant a  aprenentatge, a demés no va ser transversal, sinó que era completament aïllat a les altres assignatures i massa dirigit per l’educador (no deixava cap marxa de maniobra per poder decidir). Per tant, l’ús de les TIC, va ser un aspecte que pràcticament vaig aprendre jo a través de la pràctica i de la meva experiència a casa, es a dir, a través de l’”auto-aprenentatge”. Tanmateix, a diferencia dels nens d’avui dia, jo no vaig tenir Internet a casa fins molt tard. I va ser a partir d’aquest moment, pel meu compte, quan vaig iniciar-me en l’ús d’Internet i dels diferents programes (Internet Explorer, motzilla, Hotmail, etc).

Per tant, poc a poc m’he anat actualitzant en matèria TIC, i he après a utilitzar diferents programes indispensables, per fer treballs en grup i per comunicar-me amb la gent que estimu.

Tanmateix, estic molt d’acord de que finalment es doni la importància que mereix l’ús de les TIC en l’educació actual, ja que actualment el procés ensenyament-aprenentage  es transversal i significatiu. Tot i que també procura aprenentatges interactius i creatius a l’alumnat.

Fa poc vaig estar de practiques a l’escola Enric Cassases (situada a Sabadell), aquest es tracta d’un centre que dona una gran importància a l’ús de les TIC. Aquí els aprenentatges tenen una funcionalitat, els tutors estan formats en l’ús de les TIC i a totes les aules trobem una pissarra interactiva. Durant les classes d’informàtica fan desdoblaments, ja que es interessant que els nens treballin  de forma autònoma, qui fan les classes d’informàtica són els tutors (coneixen allò que tenen que transmetre, coneixen als seus alumnes i relacionen la teoria de l’aula amb les TIC), també deixen que els nens circulin de forma lliure per Internet (tot i que sempre amb un control). En general, els nens d’aquest centre, gràcies a una bona feina, coneixen els beneficis que els suposa Internet, les seves funcions, els diferents programes, etc. Els nens d’aquesta escola no dominen només “microsoft ofice”, sinó que també programes com movie maker o l’stop motion. I sovint duen a terme activitats innovadores i originals en el camp de les TIC com, per exemple, obres de teatre que son gravades per penjar-les a la web de l’escola. Finalment m’agradaria destacar que els més grans tenen una assignatura realment innovadora: la radio ( ja l’he explicat en un altre ocasió).

Podem comprovar els grans avenços de les noves tecnologies i de l’educació, des de quan jo era petita fins a l’actualitat. Nosaltres com a educadors ens hem de formar al llarg de la vida en aquesta matèria, ja que els nens ho poden saber tot a través d’Internet, però nosaltres hem ensenyar-los a fer un bon us de la informació i un ús intel·ligent.